Cerca

El Reglament (UE) 909/2014 del Parlament Europeu i del Consell sobre la millora de la liquidació de valors a la Unió Europea i els dipositaris centrals de valors (d'ara endavant, el "CSDR" o "Reglament") suposa l'establiment d'un marc normatiu per a la integració de la liquidació de valors a la UE. L'objecte és establir requisits uniformes per a la liquidació dels instruments financers a la UE, així com normes d'organització i conducta dels dipositaris centrals de valors (d'ara endavant, "DCV") amb vista a promoure una liquidació correcta, eficient i segura. Per a això, el Reglament estableix:

  • Períodes de liquidació més curts.
  • Mesures de disciplina en la liquidació (penalitzacions d'efectiu obligatòries i recompres o "buy-ins" per errors de liquidació).
  • Obligació de desmaterialització de la majoria dels valors.
  • Normes prudencials i de conducta estrictes per als DCV.
  • Drets d'accés als serveis dels DCV.
  • Augment dels requisits prudencials i de supervisió per als DCV i altres institucions que presten serveis bancaris auxiliars a la liquidació de valors.

El Reglament es desenvolupa mitjançant les normes tècniques de regulació i d'execució que aborden els temes següents:

  • Les mesures per millorar la disciplina en la liquidació.
  • L'autorització i supervisió i els requeriments aplicables als DCV.
  • Els requisits dels internalitzadors de la liquidació.
  • Requisits prudencials per als DCV i entitats de crèdit designades per oferir serveis bancaris auxiliars.
  • Les penalitzacions i els criteris necessaris per determinar si les operacions d'un DCV en un estat membre d'acollida s'han de considerar d'importància significativa per a aquest estat membre.

Així mateix, i d'acord amb el Reglament (UE) 1095/2010 del Parlament Europeu i del Consell, pel qual es va crear la European Securities Market Authority (des d'ara, "ESMA"), s'estan desenvolupant directrius ("guidelines") o recomanacions dirigides a les autoritats competents i als participants en els mercats financers, per tal de facilitar l'aplicació uniforme del Reglament. Entre elles destaquen les directrius que defineixen els aspectes que els dipositaris han d'abordar en l'elaboració dels procediments en cas d'impagament d'un participant, o la que concreta les operacions que han de comunicar els internalitzadors de la liquidació.

Fites (entrada en vigor):

  • Requisits prudencials dels DCV: 30 de març de 2017
  • Requisits al DCV: 30 de març de 2017
  • Internalitzadors de la liquidació: 10 de març de 2019
  • Disciplina en la liquidació: 13 de setembre de 2020

Una entitat serà considerada DCV sempre que realitzi les funcions bàsiques següents:

  • el registre inicial dels valors en un sistema d'anotacions en compte (servei de notaria);
  • la gestió d'un sistema de liquidació de valors (servei de liquidació), i
  • la provisió i el manteniment de comptes de valors en el nivell superior de tinença (funció de registre central).

La norma defineix els DCV com aquelles entitats que duen a terme la funció de liquidació i, a més, duen a terme almenys una altra de les dues funcions bàsiques.

D'altra banda, el Reglament regula un llistat de serveis auxiliars de tipus no bancari (no suposen riscos de crèdit o liquiditat) que són funcions no essencials d'un DCV i que serveixen per contribuir a augmentar la seguretat, eficiència i transparència dels mercats de valors. Entre aquests serveis s'inclouen els serveis relatius als registres d'accionistes, la tramitació d'actuacions societàries, serveis fiscals o serveis de suport a l'assistència a juntes generals.

El Reglament permet que els DCV puguin dur a terme serveis bancaris auxiliars a la liquidació, exposant-se a riscos de crèdit i de liquiditat derivats de la prestació de serveis, sempre que es compleixin els requisits que estableix la norma. D'aquesta manera, els coneguts com a dipositaris centrals de valors internacionals (ICSD, per les seves sigles en anglès) poden seguir prestant els serveis de tall bancari sense la necessitat d'establir una entitat legal separada.

El Reglament té dos punts d'interès: requisits homogenis i llibertat d'accés.